El món de l'esport ens ha brindat moments històrics, assoliments memorables i atletes que han aconseguit metes que semblaven impossibles. No obstant això, darrere d'aquests moments de glòria i victòria, hi ha un component tan essencial com descuidat: la salut mental.
Tant per als esportistes d'alt rendiment com per als aficionats, la cura de la salut mental és fonamental per al seu benestar general i el seu rendiment esportiu.
La Salut Mental en l'Esport: Més que una reserva de força interior
La salut mental no és simplement tenir una alta resistència emocional a les situacions d'estrès. La salut mental ha de tenir un enfocament holístic, ja que és un pilar crucial per mantenir l'equilibri en la vida quotidiana. En el context esportiu, la salut mental juga un paper determinant a l'hora de gestionar la pressió, mantenir la concentració i assolir el màxim rendiment. Tant els atletes d'elit com aquells que participen en esports amateurs s'enfronten a situacions en les quals han de gestionar grans pics d'estrès, elevades expectatives i desafiaments físics que poden posar en risc el seu benestar físic i psicològic.
Segons Miriam Aparicio, psicòloga i coach Wingwave, la salut mental està per sobre de la salut física. Quan una persona té la ment centrada, obté altes capacitats de concentració, d'atenció i sap gestionar les seves emocions. Encara que tingui una lesió o hagi tingut algun problema que l'hagi afectat, la persona sap dirigir la seva atenció cap al camí per aconseguir l'objectiu.
"La salut mental és bàsica per competir en alt rendiment i pel benestar de la persona que hi ha darrere de l'esportista."
De Ricky Rubio a Simone Biles: Desafiaments i lliçons en l'àmbit de la salut mental
Hi ha dos casos que recentment han saltat als mitjans de comunicació en l'àmbit de la salut mental i l'esport d'elit. Es tracta dels casos de Ricky Rubio, jugador de la NBA, i Simone Biles, gimnasta olímpica. Tots dos han estat molt generosos en fer pública la seva situació personal per contribuir a una major presa de consciència sobre la importància de la salut mental en l'esport, fins i tot quan se suposa que 'ho tenen tot' per ser feliços; èxit, reputació mundial i assoliments esportius.
La pressió constant de la competició, les lesions i l'enorme exposició pública han afectat la salut mental de Ricky Rubio, qui ha decidit fer una pausa en la competició per prioritzar el seu benestar i poder-se tractar allunyat dels focus mediàtics.
La decisió de Simone Biles de retirar-se temporalment dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 per motius de salut mental va ser notícia arreu del món. La pressió implacable de ser "la millor", sumada a la responsabilitat de representar el seu país, la va portar a prendre una decisió molt valenta en benefici del seu benestar psicològic. Simone Biles va establir un precedent per a futures generacions d'atletes. Donar el pas a temps ha permès que, 2 anys després, hagi tornat a competir al més alt nivell.
Miriam Aparicio, des de la seva perspectiva psicològica, considera que Simone Biles abans de la seva retirada temporal era una esportista que es sentia com un objecte i no es reconeixia a si mateixa. Ara, després de molts anys de treball, creu que ha aconseguit reconèixer-se com a persona.
Per a Miriam, els casos d'èxit com el de Simone Biles són d'una gran inspiració per a tots aquells esportistes que estan passant per situacions similars, moments on la persona es perd i ha de tornar-se a trobar.
Causes d'un Empitjorament de la Salut Mental en l'Esport
Hi ha diverses causes que poden afectar la salut mental dels esportistes. Entre elles es troben:
- Gestió de la pressió i les expectatives: Les altes expectatives, tant internes com externes, poden generar un alt nivell d'estrès en els i les esportistes sigui quin sigui el nivell de competició, entenent que, a major nivell de competició, major és la pressió.
- Lesions i rendiment: Les lesions o un baix rendiment poden provocar sentiments de frustració i desesperança.
- Exposició pública: L'atenció mediàtica i les crítiques poden afectar negativament l'autoestima i la confiança dels atletes.
- Aïllament social: La dedicació extrema i gairebé exclusiva a l'esport pot portar a una desconnexió amb familiars i amics.
La Importància d'una bona formació en la gestió emocional des de la base
Una formació primerenca en habilitats de gestió emocional pot ser fonamental perquè les persones que practiquen esports de competició enfrontin els desafiaments amb resiliència i benestar psicològic. Ensenyar als joves esportistes a expressar les seves emocions, enfrontar l'adversitat i buscar suport quan sigui necessari és la base d'una vida esportiva més saludable i equilibrada.
Numeroses joves promeses de l'esport acaben desenvolupant problemes de salut mental a causa de la sobrepressió i sobreexposició que reben per part del seu entorn immediat, qui intenta exaltar el seu talent, sense tenir en compte les expectatives, la càrrega d'estrès i la pressió que tot això comporta a l'esportista. És, per tant, de màxima importància per aquests joves aprendre estratègies i habilitats de gestió emocional que, a més, els serviran per a tots els àmbits de la vida.
Segons Miriam Aparicio: "És un error deixar de banda la salut mental i l'àmbit emocional en les etapes formatives dels esportistes. És bàsic que els esportistes es coneguin a si mateixos com a esportistes i com a persones per aconseguir les seves metes de forma saludable."
Com prevenir problemes i detectar senyals d'alerta
Per prevenir problemes de salut mental en l'esport, és essencial crear un ambient de suport i comunicació oberta entre l'equip de preparadors físics, companys i familiars. Algunes senyals d'alerta que podrien indicar un empitjorament de la salut mental inclouen canvis en el comportament, aïllament social, pèrdua d'interès en activitats que solien gaudir i problemes de concentració.
Miriam defineix el canvi de comportament general de l'esportista com una de les principals senyals d'alerta:
"És important que les persones més properes a l'esportista detectin si l'esportista es bloqueja durant la pràctica esportiva o es tanca en si mateix quan rep indicacions. A més, pot veure afectat el seu rendiment acadèmic, així com una alteració del son o un major apetit".
Tot un cúmul de factors que poden provocar lesions més recurrents, ja que aquestes són un indicador d'estrès emocional."
Estratègies i solucions per millorar la salut mental
Per millorar la salut mental en l'esport, és vital fomentar un enfocament holístic del benestar. Algunes estratègies i solucions inclouen:
- Consciència i educació: Promoure una major consciència sobre la importància de la salut mental en l'esport i oferir formació en habilitats de gestió emocional.
- Suport professional: Proporcionar accés a professionals de la salut mental especialitzats en l'àmbit esportiu.
- Reducció de l'estigma: Fomentar un ambient on els esportistes es sentin còmodes parlant sobre el seu benestar emocional sense por de ser jutjats.
- Repòs i recuperació: Promoure una cultura que valori el repòs i la recuperació com a elements fonamentals per a un rendiment òptim.
Segons Miriam, una de les millors maneres de treballar estratègies per afrontar els problemes relacionats amb la salut mental és amb trobades grupals.
"És molt important que els esportistes tinguin un espai on puguin comunicar-se amb algú que els escolta i els brinda suport. Que es sentin persones, sobretot."
Destaca, també, que seria molt positiu donar formació en aquest àmbit als pares/mares dels esportistes, perquè aquests aprenguin a gestionar els moments de tensió dels seus fills o filles esportistes i puguin ajudar-los a gestionar les seves emocions.
Així doncs, la salut mental ha d'incloure's en qualsevol programa esportiu, ja sigui d'alt rendiment o amateur. Els casos de Ricky Rubio i Simone Biles ens recorden que cap assoliment esportiu pot compensar el sacrifici del nostre benestar emocional.
És hora de donar un pas endavant i prioritzar la salut mental en l'esport, creant un ambient de suport i cura que permeti als atletes assolir el seu màxim potencial en el terreny de joc i en la vida.
